Sobre pràctiques i càmeres
Una de les notícies més controvertides d’aquestes últimes setmanes ha estat la instal·lació de càmeres de videovigilància a les comissaries dels Mossos d’esquadra.
La iniciativa sorgeix a partir de la filtració d’un vídeo on es veuen quatre mossos d’esquadra pegant i vexant a un detingut dins la comissaria de les Corts. El curiós del cas és que en aquesta comissaria ja hi havia instal·lades algunes càmeres però precisament no s’havia avisat de la instal·lació d’una nova en el lloc on van passar els fets (casualitats? )
A partir d’aquí sorgeix el debat sobre si és pertinent o no posar càmeres a les comissaries catalanes. Algunes veus ens parlen del respecte i confiança cap aquests cossos policials i el desprestigi que els suposa la instal·lació de videocàmeres, alhora que argumenten que això representa una regressió en les llibertats individuals i l’estat de dret.
Aquestes mateixes veus però, obvien que nosaltres –els ciutadans de peu- ja patim aquesta manca de llibertats individuals en la nostra vida quotidiana (i això que no tenim responsabilitats públiques, ni treballem per l’administració).
Els anònims som gravats a l’entrar al metro o al tren, a l’anar a treure diners, al passejar pel carrer o quan anem de compres. Però aquestes veus, a l’hora de defensar-nos, no surten per enlloc; nosaltres som els indefensos, els propensos a delinquir...Però el més trist del cas, no han estat les veus dels que sempre es posen al costat dels guanyadors, del poder – els barcelonins fins fa poc n’hem pogut veure un exemple al teatre en l’esplèndida i recomanable obra d’Ibsen al Tívoli (això ja passava al XIX) – sinó el corporativisme dels sindicats policials que davant una vídeo tan explícit s’han mostrat ferms en la defensa d’allò indefensable.
Per altra banda, el conseller Saura i el senyor Joan Boada, s’han volgut mostrar implacables en la investigació i en l’aplicació de mesures que evitin fets com aquests.
Una nova rentada d’imatge si tenim en compte la pràctica dels diferents cossos policials que han actuat als Països Catalans i les dels recents mossos d’esquadra – que tot sigui dit de passava, poc divergeixen dels anteriors.
Si fem un petit repàs de les actuacions dels mossos d’esquadra durant aquest any i mig de desplegament a Barcelona ens trobem amb alguns fets més que alarmants i que haurien d’haver provocat una enorme investigació interna pel que fa als mètodes i pràctiques d’aquest cos.
Uns fets que, si sumats no haguessin anat creant aquest clima de desconfiança i indignació en alguns sectors, haurien passat desapercebuts. Igual que passen desapercebuts els consells que cada any Amnistia Internacional dóna a l’estat Espanyol per aconseguir l’abolició de la tortura i les pràctiques que atempten contra els drets humans.Tots aquests fets que us passo a relatar a continuació han estat publicats en mitjans de comunicació catalans:
- Els mossos d’esquadra es van estrenar a Barcelona en una manifestació d’estudiants que va acabar amb una cinquantena de detinguts . Del balanç de la contundent actuació dels Mossos d'Esquadra al centre de Barcelona cal destacar la lesió de dos fotògrafs, un de La Vanguardia i l'altre freelance, contusionats per la policia catalana i que van necessitar actuació mèdica. Els fotògrafs van ser colpejats pels Mossos quan intentaven fotografiar de ben a prop la detenció d'alguns joves.
El degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, el malaurat i enyorat Josep Maria Huertas, va condemnar l'atac als fotoperiodistes i va enviar a la consellera d'Interior, en aquells moments Montserrat Tura, una carta on demanava: "que es prenguin mesures necessàries per evitar fets com aquests que atempten contra la llibertat de l'exercici de la professió periodística". (www.e-noticies.com)
- El 27 de maig de 2004, els mossos d’esquadra van matar Farid Bendaoued en un pis del passatge de la Victòria del Fondo de Santa Coloma. Un desproporcionat operatiu de mossos, amb la pistola a la mà i sense fiador, van entrar de matinada, quan les persones d’aquella casa dormien. El resultat va ser la mort de Farid Bendaued per un tret al clatell i la detenció dels seus companys de pis, que més tard van patir els maltractaments policials a comissaria.
O si més no, això és el que defensaven el grup d’entitats de Santa Coloma que van tirar endavant l’acusació popular. (www.barcelona.indymedia.org o el Mundo del 6 de juny de 2004)
- Una altra de les actuacions dubtoses d’aquest cos, i segons informava Europa Press el 10 de febrer de 2006, era l'agressió d'alguns Mossos d'Esquadra contra dos immigrants que els agents van detenir al mig del carrer. Presumptament, els detinguts havien robat la cartera a una turista que passava per la zona.
Els veïns del Casc Antic de Barcelona ho van denunciar després de veure les imatges del succés gravades per un videoaficionat, veí de la zona, on es veia com un agent vestit de paisà pegava repetidament un detingut i després un altre mosso d'uniforme empenyia l’altre arrestat, que es resistia.
En la gravació es podia sentir com els agents recriminaven al detingut que plorés i li ordenaven que s'aixequés i s'identifiqués.El vicepresident de l'Associació de Veïns del Casc Antic, Josep Miró, va denunciar el maltractament que els Mossos d'Esquadra van donar a aquests detinguts i va assegurar que els agents van actuar amb "prepotència" i "sense contemplacions".
Miró també assegurava que agents dels Mossos d'Esquadra "es dediquen a posar contra la paret i escorcollar a nens immigrants que juguen tranquil·lament a futbol al 'Forat de la Vergonya'" sense que "hagin fet res".
Els veïns també van assegurar que l'actitud dels Mossos d'Esquadra és "bastant habitual", perquè "confonen el que és un xaval que fa estrebades de bosses a la Rambla amb un nen que practica esport al carrer". "Els insulten i els tracten amb molt males formes", assenyalaven.
- Un altre fet, que també pot semblar de pel·lícula, i segons va informar el Periódico és el de Lucian Paduraru.Una jutge de Barcelona va imputar cinc mossos d'esquadra per un presumpte delicte de tortura, detenció il·legal, lesions i contra les garanties constitucionals, després d'admetre a tràmit la denúncia presentada per un jove romanès. La magistrada va citar a declarar el 5 de desembre dos caps i tres agents que haurien detingut Lucian Paduraru per error el juliol de l’any passat, al confondre'l per un membre d'una banda de delinqüents. Segons la denúncia de Paduraru, els agents el van colpejar desmesuradament en el trasllat fins a la comissaria i fins i tot el van apuntar amb una pistola al cap amenaçant-lo de mort si no declarava.
Paduraru afirma que, un cop van arribar a la comissaria dels Mossos d'Esquadra, un dels agents que feia guàrdia al centre va advertir als que l'havien detingut que deixessin de pegar-li perquè "aquí hi ha càmeres". L'informe del forense que va atendre el ciutadà romanès ha confirmat que el jove va rebre forts cops per tot el cos que van derivar en ferides greus, ja que la víctima té hemofília. La denúncia, però, anava més enllà, i acusava els mossos de buscar alguna prova incriminatòria a la vivenda de Paduraru una vegada la policia es va adonar de l'error en la detenció.Segons la versió policial, el jove romanès va ser detingut després que la víctima d'un robatori en un domicili el reconegués com a lladre per una fotografia. No obstant, poc després aquesta mateixa persona es va desdir de l'acusació en veure una altra foto actualitzada de Paduraru.
La jutge que va citar els mossos, va demanar també les cintes de vídeo de la comissaria del dia dels fets, però ja havien estat esborrades (casualitat?)
- Per acabar, un fet molt relacionat amb aquest que ha desencadenat aquesta reacció pública on els mossos han sortit ben esquitxats i que va passar a la comissaria de Sants.
El 18 de Març va ser detinguda una noia de 18 anys, M.A.Paredes i va ser conduïda a la Comissaria de Sants-Montjuïc a la zona Franca. Aquest era el famós dia del Macrobotellón i aquesta noia va ser detinguda pels mossos d’esquadra juntament amb quatre companys més. En arribar a comissaria va ser escorcollada per una agent femenina, tal i com exigeix la legislació vigent, però al cap d’unes hores i aprofitant la visita de la seva advocada un agent la va portar a una cambra lluny de les càmeres de videovigilància per assegurar-se que “no li haguessin donat un objecte prohibit”. Una vegada dins la cambra, l’agent li va fer treure la roba i ella es va quedar en roba interior. Quan l’agent li anà a introduir la ma dins les calces, ella l’hagué de frenar justificant que tenia la regla. Però sembla que el mosso d’esquadra no en tingué prou i repetí l’escorcoll abans de deixar-la en llibertat: “per comprovar si s’enduia alguna cosa de la cela” (segons va relatar ella mateixa a TV3).
Evidentment la noia va interposar una denúncia i la consellera Montserrat Tura va dir que s’obriria una investigació interna.
Massa despropòsits per obviar-ho i no iniciar un debat seriós que condueixi a una investigació interna d’aquest cos i una regeneració imprescindible pel que fa a persones i pràctiques.
I això que encara no hem parlat de l’escola de formació dels Mossos d’Esquadra i les seves recomanacions de fotografiar persones anònimes durant les manifestacions, tot fent-se passar per periodistes.
Ni del cas de la Núria Pórtules o de les denúncies de SOS Racisme on acusen als Mossos de ser el cos policial que més denúncies per actituds racistes acumula a Catalunya.Amb això vull dir que les pràctiques d’aquest cos policial, siguin heretades o no, disten bastant de les que haurien de ser les d’un cos policial d’un estat democràtic.
La instal·lació de càmeres de vigilància és només un pas en la direcció del que fa anys proposa Amnistia internacional i altres organismes europeus i per tant no entenc els motius d’aquest estat d’opinió desfavorable a aquesta instal·lació.
Així com també hauríem de deixar constància del paper passiu que ha jugat el tripartit – igual que CiU quan estava al govern – en tots aquests afers. Només han fet quelcom al respecte quan s’han filtrat una sèrie de proves irrevocables.
A ningú li passa per alt els informes d’organismes internacionals que fa massa anys que alerten d’algunes pràctiques a comissaries catalanes (Recordem que un informe del Consell d'Europa sobre drets humans documenta fins a 197 denúncies per maltractaments contra agents dels Mossos d'Esquadra, 4 morts durant detencions/retencions i 15 agents imputats per tràfic de drogues entre el 2002 i el 2004, per posar un exemple). A mi ara em ve al cap, una de les tantes Maragallades que ja parlava d’això...En tot cas, que ningú es pensi que aquestes mesures acaben de sobte amb velles pràctiques que per desgràcia estan massa esteses. Caldrà que passin anys i una regeneració considerable perquè puguem tenir una policia si més no, pròpia d’un estat de dret d’un país que s’autodefineix com a democràtic.
