pensaments

Han passat 20 anys des de que el van detenir a Madrid un 16 de Gener a les cinc del matí, però per les declaracions i portades que venim llegint aquests últims dies sembla que les coses no han canviat massa.

Dels 20 anys que de Juana ha estat a la presó sempre ha estat en primer grau (mòdul especial de vigilància, registres periòdics, poques hores de pati, restricció en el contacte amb altres presos i intervenció de les trucades telefòniques o visites (això es fa a tots els presos i preses polítiques)) i en virtut de les polítiques de dispersió ha estat a les presons més allunyades de l'estat espanyol (Ceuta, les Palmas, Eivissa, Cadis, Melilla, Algecires, entre altres).

Iñaki de Juana Chaos no ha condemnat mai la lluita armada ni s'ha penedit de les accions que ell i d'altres companyes van dur a terme quan eren membres del Comando Madrid.

Sembla que aquest fet ja és suficient per mantenir-lo a la presó, tot i que hagi acomplert la totalitat de la condemna que li va ser interposada per l'Audiència Nacional. Cal recordar que a l'estat espanyol no existeix ni la cadena perpètua ni la pena de mort, i ell ja porta tres anys de condemna extra.

Dèiem que la seva sortida no es podia permetre, així que l'Audiència Nacional - i aquest és un altre dels episodis que haurien de fer avergonyir més d'un jutge de Madrid - el va condemnar a dotze anys i set mesos més de presó per dos articles publicats al diari Gara.

Ningú que s'hagi llegit els dos articles pot assenyalar on estan aquestes amenaces que se l'imputen, és més, segurament dos minuts d'algun locutor de ràdio episcopal són més amenaçadors que les 3000 paraules que contenen aquests articles - per posar un exemple.

És per això que de Juana de Chaos va començar aquesta vaga de fam que l'ha deixat amb 52 quilos (abans en pesava 86) i una connexió a una sonda nasogàstrica a l'hospital Doce de Octubre de Madrid.

I ha calgut que la seva vida perilli (els metges ho han dit per activa i per passiva)  i que el Times se'n faci ressò - entrevista i foto- per donar marxa enrere.

Ahir vam saber que el Tribunal suprem ha rebaixat la condemna de 12 anys a tres. Als quals se'ls pot aplicar el tercer grau o en el seu defecte la llibertat condicional.

I algú es preguntarà com hem arribat fins aquí? Com pot ser això en un estat democràtic que presumeix d'estat de dret i separació de poders?

Doncs és difícil d'entendre. Igual que és difícil d'entendre la persecució mediàtica i l'apedregament públic que ha patit l'Oleguer Preses per qüestionar precisament aquest estat de dret i fer públiques unes quantes dades d'un llibre imprescindible com és el del company de la Vila de Gràcia David Fernàndez[1].

També és difícil d'entendre la postura de la totalitat dels partits polítics catalans davant el trencament del procés de pau. Això sí, cal lloar l'excepció de les declaracions de Josep Huguet, tot i que de seguida van ser rectificades per Carod-Rovira i Joan Puigcercós.

Encara és hora que sentim l'autocrítica d'un govern espanyol bocamoll o el qüestionament (constructiu o no) de la resta de partits polítics sobre com ha gestionat el PSOE aquesta nova oportunitat perduda degut a la por, l'electoralisme i la poca voluntat real que han demostrat a l'hora de solucionar aquest conflicte polític.

I caldria analitzar la postura real que ha pres el PSOE.

Recordem que el procés de pau arriba en la primera legislatura del PSOE al govern, però amb l'antecedent d'una projecte comú, pel que fa la lluita antiterrorista, entre PSOE i PP.

No hem d'oblidar el famós Pacte Antiterrorista que pretén solucionar el conflicte polític basc per la via exclusivament repressiva. Gràcies aquest pacte, apareix la Llei de Partits que il·legalitzarà un partit polític com és Batasuna i començarà una onada repressiva que es concretarà amb el sumari 18/98 +

La justificació és fàcil, de manual, la típica tàctica de la intoxicació, criminalització i repressió. Que en el cas d'Euskal Herria es tradueix en declarar terrorista o col·laborador a tota persona, entitat, organització o col·lectiu que coincideixi amb els objectius finals de l'organització armada ETA.

El que en altres paraules vol dir: Trenquem o tanquem tota l'esquerra abertzale.

És així com hem vist tancar diaris com l'Egunkaria o les Herriko Tabernas i hem vist desfilar per l'Audiència Nacional persones representatives del món cultural, sindical o polítc basc alhora que han declarat il·legals i terroristes partits polítics com Batasuna o organitzacions juvenils com Segi.

I l'única excusa per jutjar a tota aquesta gent és perquè s'han declarat independentistes i socialistes. Sinó com es pot declarar il·legal una organització juvenil o un partit polític? (Quin és el delicte individual de cadascú?)

En fi, teníem i tenim Euskal Herria en una situació d'apartheid polític i "de sobte" ETA declara la treva i s'inicia el procés de pau (és evident que aquest de sobte és entre cometes ja que es sobreentenen contactes, converses i acords entre el govern i ETA que fan que es doni un context favorable per  arribar aquesta situació)

És llavors quan Batasuna proposa les dues taules de negociació:

• 1- Taula formada per la totalitat de partits polítics bascos i agents socials i on es tractaran qüestions polítiques per arribar a la resolució del conflicte.
• 2- Taula formada per ETA i el Govern espanyol per tal de negociar la situació dels presos polítics i l'entrega d'armes.

Caldria saber veure la importància d'aquesta proposta, ja que fins aleshores ETA sempre havia posat condicions polítiques per deixar les armes i aquesta vegada nombrava un interlocutor polític que acataria la decisió final que prengués aquesta taula política.

Però el paper que ha jugat el govern espanyol deixa molt que desitjar:

- Hem vist desfilar per l'Audiència Nacional bona part dels inculpats en el sumari 18/98+ fet que no ajudava a crear un clima positiu.

- Hem vist com es seguien detenint presumptes membres d'ETA tot i estar en una època de treva i negociació.

- No hi ha hagut cap apropament de les preses i presos polítics bascos cap a les presons d'Euskal Herria.

- S'ha mantingut a Batasuna en la il·legalitat alhora que s'ha impedit qualsevol petit pas que anés en la direcció de la creació d'aquesta taula política (recordem que nou mesos després de la treva encara no hi havia cap proposta de creació d'aquesta taula de negociació política).

- I hem hagut d'escoltar, atònits, declaracions tan sorprenents com que el dret a l'autodeterminació no es negocia, que Navarra és intocable o que primer cal és que ETA entregui totes les armes i que després es començarà a parlar. Parlar en quins termes? Amb condicions prèvies i horitzons limitats? Quin procés de pau s'ha realitzat en aquestes característiques? Per cert, això ja ho deien alguns dels observadors internacionals que van analitzar el conflicte (dubtaven de la maduresa del govern i la societat espanyola a l'hora d'abordar una situació tan complexa).

En definitiva, el PSOE ha creat faltes esperances a unes societats cansades i necessitades d'alegries alhora que no ha tingut valor per prendre decisions valentes i fer passos ferms cap a la resolució d'aquest conflicte que fa massa anys que dura.

Ha pogut més la pressió ferotge i la irracionalitat delirant de l'ultradreta espanyola. I sinó perquè no es va derogar tota la legislació provinent del pacte antiterrorista?

I en aquest carreró sense sortida, en aquest pou sense fons és quan va esclatar la bomba de Barajas i el cas de De Juana Chaos.

És evident que el conflicte basc és polític i que l'única solució passa per una negociació política sense condicions prèvies i on la societat basca decideixi el seu futur (que d'això precisament se'n diu Democràcia) i fins que la majoria de la societat espanyola no ho assumeixi ens seguirem trobant amb casos com els d'Egunkaria, com el de l'Iñaki de Juana Chaos o com l'empresonament i la criminalització de tota la joventut basca compromesa i organitzada.

[1] Fernàndez, David: Cròniques del 6. Editorial Virus.