pensaments

Aquest dimarts ens vam quedar atònits al poder veure  Ciudadanos de segunda,  el reportatge que s’havia emès el dia abans per Telemadrid i que estava produït per El Mundo TV.

En el reportatge, que els mateixos treballadors de la cadena han criticat i titllat de demagògic, sortien una sèrie de cares conegudes:

Des de Miquel Calzada i Joel Joan, que avui juntament amb la CAL, Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua han fet públic un comunicat de rebuig al reportatge, fins a Albert Boadella i Francisco Caja que recolzaven les tesis dels guionistes.

No cal dir el grau d’indignació que he sentit al veure el reportatge. Defensar els motius que van fer necessari l’actual model d’immersió lingüística – i que sembla que des d’Espanya s’han entestat en eliminar (recordeu la imposició de l’hora més de castellà totalment injustificada i la subordinació del nostre govern) – és relativament senzill.

Tampoc és difícil afirmar que les Aules d’Acollida és un altre dels grans encerts del nostre model educatiu i que contribueixen enormement a la integració ràpida i eficaç dels nouvinguts – pel que fa al coneixement de la llengua i cultura del país d’acollida.

Per tant, estic totalment convençut que qualsevol persona – independentista o no- que conegui mínimament la realitat educativa del nostre país va poder veure la clara intencionalitat i demagògia del reportatge.

Però he dit que en el reportatge sortia un personatge anomenat Francisco Caja, i és aquí on em voldria aturar.

El senyor Francisco Caja és professor de la Facultat de Filosofia de la UB, també és el president de Profesores por la Democracia i de Convivencia Cívica Catalana i és un conegut membre del Foro Babel.

Com molts recordareu, Profesores por la Democracia van ser els impulsors de les denúncies contra els reglaments d’ús del català de les Universitats Rovira i Virgili i Pompeu Fabra.

I de Profesores por la democracia també era Josefina Albert, la polèmica professora que va ser apartada de la selectivitat per repartir controls en castellà.

Però el que ja no sap tanta gent és que Francisco Caja va rebre una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que confirmava la sanció de 18 mesos d’inhabilitació imposada pel rector de la Universitat de Barcelona, Antoni Caparrós, per haver insultat i agredit a una professora en presència dels seus alumnes.

La sala fins i tot va arribar a qualificar la decisió de “benevolent” , segons publicava el Periódico de Catalunya  de l’11 de novembre del 2000.

El mateix diari, també va publicar les paraules exactes que va dir Francisco Caja un 11 de Maig de 1994 a l’irrompre en una aula de la Facultat de Belles Arts on la professora Mar Redondo estava acabant de concretar els projectes de final de curs dels seus alumnes.

Francisco Caja va considerar que la professora s’estava apropiant de la seva franja horària i va entrar cridant:

“Eres una incompetente, una estanquera, una vendedora del Corte Inglés, incapaz, una mierda de profesora y te echaré a patadas en el culo”mentre la treia a empentes de la classe.

Per tant, poc ens ha d’estranyar la seva presència en el reportatge. De fet, és una prova més de la categoria del documental, directament proporcional a la categoria moral del professor de la UB.

I tampoc és casual la presència d’Albert Boadella. Éll va ser un dels impulsors del manifest embrionari del partit polític Ciutadans.

Casualment, també el signaven Francesc de Carreras, Arcadi Espada o Ivan tubau – tots ells grans amics i companys de lluita de Francisco Caja.

Sense anar més lluny, Iban Tubau és articulista del Mundo i catedràtic de la UAB, tot i que va començar la seva carrera com a guionista  de pel·lícules pornogràfiques.

Aquest és el conegut Ciutadà que va proclamar al Palau de la Música: “a mi Catalunya em sua la polla”.

No hi ha hagut acte d’exaltació espanyolista que ell no hi hagi estat present, fins i tot encarant-se als estudiants davant les manifestacions de rebuig per la visita d’Alejo Vidal-Quadras, Jon Juaristi, Fernando Savater o Gotzone Mora a la UB.

Però pel que més se’l coneix a la UAB és pels episodis d’assetjament sexual a alumnes durant les seves polèmiques classes.

La més sonada tingué lloc a l’any 1993 i va acabar amb un expedient obert. Resulta que a mitja classe de redacció periodística va callar en sec i es va quedar mirant una alumna tot dient-li en veu alta: “No puedo concentrarme viendo tu cara porque tienes pinta de chuparla tan bien...”

I precisament, com que només va acabar en expedient, va seguir amb les seves dinàmiques que van desencadenar nous expedients:

Davant una pregunta feta a la classe, una noia va aixecar la mà i va donar la resposta correcta en francès (era el nom d’un autor). Expliquen que l'individu va contestar: "Tus labios seguro que hacen un francés tan bien como lo pronuncian"

I ells pretenen jutjar el nostre sistema educatiu...

A banda d’aquests polèmics currículums, el que tenen en comú Francisco Caja, Albert Boadella, Ivan Tubau, Francesc de Carreras i Arcadi Espada és el seu odi anticatalanista.

I es dóna la casualitat que tots coincideixen o han coincidit en espais comuns com el Foro Babel, Convivencia Civíca, Profesores por la democracia o més recentment Ciutadans.

Conclusió: Hi ha un conglomerat d’organitzacions i persones que ja fa molts anys que fomenten l’odi anticatalanista a voltes disfrassant-lo de progressisme, altres atacant-lo directament i sempre presentant-se com a víctimes dels botxins de la llibertat i els culpables de la imposició violenta

És precisament d’aquest entorn d’on prové el reportatge Ciudadanos de segunda (fins i tot el nom és malintencionat).

Però per sort, els promotors són els qui són i ja fa massa anys que els coneixem.

I tenen tres ascons al Parlament.

Reflexionem-hi.