pensaments

La memòria és a voltes llaminera, selectiva amb les coses que li interessen; preferim distorsionar  o transvestir el record al nostre gust i necessitat,  o oblidar definitivament per no sentir-nos culpables.

I això sembla que és el que ha passat amb el cas dels quatre okupes “d’origen no espanyol” que deia el mestre de l’engany o de l’ocultació de la veritat, que no vol dir mentida diuen els culpables...

Aquests dilluns vam conèixer l’arxivament del cas Veiret. Més d’un mitjà haurà enfocat el teleobjectiu directament a la seva ombra per evitar captar el roig de les seves galtes, i el codi deontològic penjat a la lleixa més alta del despatx del seguidisme o dels interessos amagats.

Potser el roig haurà passat tant de puntetes com la notícia entre els mitjans de comunicació...

Però diguem-ho clar: Les quatre persones que vivien al pis del carrer Urgell ni eren okupes ni havien comès un delicte d’usurpació.

L’escrit que la fiscalia ha enviat al jutjat d’instrucció núm.7 de Barcelona desmunta totes les al·legacions de Veiret: Ni era l’únic propietari, ni el pis estava habitable (tot i que això no li va impedir llogar-lo), ni els ocupants eren persones estranyes a ell.

Les dades que va amagar són que tota la finca del carrer Urgell núm.72 és propietat de la seva família ( ell n’és copropietari) i que el pis en qüestió va ser llogat a Paola Díaz (per tant es verifica la versió dels joves que deien que una senyora els hi anava a cobrar el lloguer cada mes).

Recordem que tot aquest muntatge del Senyor Veiret, amb numeret de canvi de pany i plorera per no tenir on anar a dormir inclosa, el va  fer presumptament aconsellat per la seva amiga Montserrat Nebrera i va posar al centre del debat públic (o criminalització mediàtica) el tema de l’okupació.

La conseqüència  de tot plegat va ser el que ara coneixem com a Desallotjament Exprés: desallotjaments en caràcter d’urgència. Aquest procediment es va començar a utilitzar amb el desallotjament de la Makabra – amb sorpresa del jutge inclosa- i a partir del cas Veiret ara s’utilitza amb regularitat( i no oblidem que els Mossos ja han demanat tenir competències per actuar d’ofici davant alguns desallotjaments urgents...)

Però aquesta no va ser l’única sorpresa.

L’endemà al matí, suposo que era molt urgent, ens vam trobar amb tres desallotjaments consecutius a Barcelona.

La urgència, com haureu deduït, era per contrarestar precisament aquest cas. Desviar l’atenció sobre el tractament injust que havien rebut quatre persones (una de les quals també va perdre la feina) i centrar-lo en el moviment desobedient d’okupacions.

I un d’aquests desallotjaments d’urgència es va produir a la nostra Vila.  Concretament va patir-lo l’AJG i l’espai que van alliberar divendres passat al carrer Milà i Fontanals número 6.

Suposo que okupar una escola que duia més d’un any abandonada per convertir-la en un espai de referència pels joves del barri és un delicte totalment inadmissible.

I que l’AJG hagués pactat amb alguns veïns i veïnes la cessió d’un espai per guardar el decorat de festes o que s’hagués compromès  a cedir un altre espai a un esplai de la Vila és una actitud que els graciencs no podem tolerar.

També corren rumors que l’Assemblea de Joves de Gràcia havia convocat per dimecres una assemblea oberta a totes les veïnes, associacions i organitzacions del barri per informar-los del projecte i convidar-los a sumar-s’hi.´

Es diu que volien aprofitar aquest dia per deixar clar que aquest nou espai no seria un bar, ni un local d’oci nocturn, sinó que responia a les necessitats que tenen els joves de la Vila de Gràcia de tenir un espai des d’on poder organitzar-se i participar de forma activa en la transformació social dels barris i viles dels Països Catalans.

Però no sé si creure-m’ho perquè diuen que són molt dolents; fins i tot algú m’ha confessat, amb veu entretallada, que més d’un tenia banyes i uns ullals dignes de les millors pel·lícules del Wes Craven.

Ja veieu estic fet un mar de dubtes... (EL GUIÓ DIU: Somriures)

El que sí que tinc clar, però, és que la repressió mai acabarà amb el moviment desobedient d’okupacions. I no ho farà precisament per això, perquè és un moviment desobedient.

Aquí ningú busca solucions personals o locals sinó solucions estructurals.

I per tant, el moviment okupa s’acabarà el dia que s’acabi l’especulació.

I més desallotjaments i repressió només portaran més okupacions i un canvi d’estratègia d’aquest moviment sumat a un increment de la tensió i confrontació social( fet no desitjat per ningú)

Per acabar, un consell adreçat als gestors, buròcrates, detractors i partidaris d’acabar amb l’okupació: treballeu de forma seriosa per acabar d’una vegada amb l’especulació immobiliària i ja veureu com desapareixen els okupes.

Llàstima que potser dediquen tant odi i esforços  contra  el moviment okupa, precisament perquè els mouen altres interessos...

Mentrestant, seguirem aquí entre desallotjaments exprés i nous contractes signats pels violents i vertaders lladres de vides i de la son dels que ens costa arribar a final de mes...